Rizomes

Arrels que no saben de fronteres

Rizomes és una experiència de dansa d’arrel en clau contemporània que proposa un recorregut a cegues per les connexions invisibles que ens travessen. Sense desvetllar del tot el dispositiu escènic, la peça convida el públic a deixar-se portar per una proposta que combina dansa, música, cant i artesania.

Amb la participació de l’Esbart Sant Cugat, La Tacones, l’Esbart Manresà i Les Puntaires de Sant Cugat, i sota la direcció i creació de Lali Mateu, Ana Pérez i Víctor Pérez, la proposta es construeix des de la idea de rizoma: arrels que s’estenen, es toquen i creixen sense jerarquies ni límits.

Rizomes posa en relació col·lectius, llenguatges i tradicions diverses per preguntar-se com es mouen les arrels avui: què conserven, què transformen i quines formes noves poden prendre quan entren en contacte amb altres cossos, altres ritmes i altres maneres de fer.

Dansa d’arrel en clau contemporània

Des de La Unió entenem la dansa tradicional com un llenguatge viu que dialoga amb el present. Rizomes posa en relació disciplines i col·lectius diversos per explorar unes arrels que no entenen de fronteres, classes ni categories tancades.

La cultura popular aquí esdevé espai d’hibridació i experimentació: manté la memòria, però obre nous camins escènics. La dansa d’arrel, el flamenc, la dansa contemporània, el cant i l’artesania es troben en una proposta que no busca ordenar les tradicions, sinó deixar que es contaminin, es tensin i creixin juntes.

La punta al coixí entra a escena

En aquesta edició, i coincidint amb el 20è aniversari de Les Noies de Sant Cugat, Rizomes incorpora una peça específica amb el col·lectiu de puntaires de La Unió. Aquesta presència no funciona com un element decoratiu ni testimonial, sinó com una part viva del dispositiu escènic.

Durant el procés de creació, Víctor Pérez Armero treballa amb les puntaires per traslladar a escena els gestos, els ritmes i la memòria corporal de la punta al coixí. Els fils, els boixets, els patrons i el temps lent de l’ofici es converteixen en matèria coreogràfica, sonora i visual, en diàleg amb ballarins de Radicel·la i amb la veu de Cristina López.

Aquesta peça fa sortir la punta al coixí de la seva zona de confort i la situa en un espai inesperat: l’escenari. Allò que sovint ha estat relegat a l’àmbit domèstic o a espais poc visibles apareix aquí com una pràctica artística, comunitària i radicalment contemporània.

Patrimoni, comunitat i futur

Rizomes forma part del projecte marc “El fil de la memòria”, una línia de treball impulsada per La Unió Santcugatenca per dignificar, actualitzar i projectar la punta al coixí com a pràctica viva de comunitat, patrimoni i contracultura.

La proposta reivindica que la cultura popular no és una peça fixa del passat, sinó una matèria en moviment. Les arrels no s’hi conserven immòbils: s’estenen, es barregen i troben noves formes de créixer.