Sant Cugat a finals del segle XIX: un poble en transformació
A finals del segle XIX, Sant Cugat del Vallès era encara un municipi marcadament agrícola, amb una estructura social basada en la pagesia, la vinya i els oficis tradicionals. Tanmateix, com a la resta de Catalunya, hi arribaven amb força les idees de l’associacionisme obrer i cultural impulsades pel moviment dels Cors de Clavé.
Josep Anselm Clavé (1824–1874) havia promogut des de mitjan segle XIX la creació de societats corals com a espais de formació musical, però també de cohesió social i educació popular¹. Aquest model associatiu es va estendre per tot el país, especialment en entorns obrers i menestrals.
Sant Cugat no en va quedar al marge.
Les primeres societats corals santcugatenques
Abans de la fundació formal de La Unió Santcugatenca l’any 1900, el municipi ja tenia experiències corals consolidades.
La Lira Santcugatenca (1882)
Fundada el 1882, La Lira és la coral més antiga documentada al municipi². Amb el temps esdevindria l’entitat vinculada als sectors conservadors del poble, especialment durant el període republicà.
Societat Coral El Progrés (1887)
L’any 1887 es crea la Societat Coral El Progrés³, de caràcter més popular i progressista. El Progrés representa millor l’esperit claverià original: pagesos, petits propietaris i treballadors que trobaven en la coral un espai de cultura i sociabilitat.
Segons la documentació municipal i la recerca històrica local, bona part dels membres d’El Progrés acabarien integrant-se en la futura Unió Santcugatenca⁴.
Aquest transvasament no és anecdòtic: és fundacional.
Associacionisme i politització del lleure
El darrer quart del segle XIX veu com el lleure es converteix progressivament en un espai de construcció identitària. Les societats corals no són simples agrupacions musicals:
-
creen biblioteques
-
organitzen conferències
-
promouen alfabetització
-
generen caixes de resistència o ajut mutu
A Catalunya, l’associacionisme popular esdevé un dels principals mecanismes de vertebració social⁵.
A Sant Cugat, aquest model cristal·litza en la voluntat de crear una entitat pròpia que combini:
-
coral
-
cafè social
-
ajuda mútua
-
activitat cultural estable
És en aquest context que neix La Unió.
1899–1900: el pas definitiu
La documentació del Registre d’Associacions indica diverses inscripcions amb el nom “Unió Santcugatenca” a finals del segle XIX i inicis del XX⁶.
La tradició oral i la documentació interna de l’entitat situen l’origen efectiu el 1899, quan un grup de 27 cantaires —molts provinents d’El Progrés— decideixen constituir un nou cor sota la presidència de Pere Fàbregas i amb Joan San com a director⁷.
L’any 1900 la societat ja llueix estendard propi, fet que consolida aquesta data com a fundació simbòlica.
El 1903 es formalitza jurídicament.
Una nova cultura popular
La fundació de La Unió no és un fet aïllat. Forma part d’un moviment més ampli:
-
expansió del cooperativisme agrari
-
creixement del sindicalisme rabassaire
-
consolidació del republicanisme federal
La nova entitat esdevindrà aviat el centre d’oci de les classes populars santcugatenques, en contraposició a altres espais més conservadors com el futur Parc Municipal⁸.
Així, els antecedents de La Unió expliquen no només l’origen d’una coral, sinó la configuració d’un espai de cultura democràtica arrelada al territori.
Notes a peu de pàgina
-
Pere Anguera, Josep Anselm Clavé i el moviment coral català, Barcelona, Ed. 62, 1985.
-
Arxiu Municipal de Sant Cugat del Vallès (AMSC), Registre d’associacions, finals s. XIX.
-
Història Sant Cugat, “El Cor El Progrés (1887-1902)”, 2014.
-
Montserrat Méndez i Abadía, La Unió Santcugatenca: 10 anys molt durs (1939–1949), UAB, 1998.
-
Xavier Ferré, Ateneus i associacionisme a la Catalunya contemporània, Afers, 1990.
-
Registre d’Associacions de la Generalitat de Catalunya, inscripcions 1885, 1903, 1922.
-
Fons documental de La Unió Santcugatenca, documentació fundacional (1900–1903).
-
AMSC, Actes municipals, anys 1930–1933 (context associatiu local).
