Gener de 1939: la ruptura definitiva
El 26 de gener de 1939 les tropes franquistes entren a Sant Cugat del Vallès. Com a la resta del país, la victòria militar del bàndol sublevat comporta immediatament la instauració d’un règim repressiu que actuarà amb especial duresa contra el teixit associatiu vinculat a la República.
La Unió Santcugatenca, que durant els anys trenta havia estat un centre cultural de referència de les classes populars i republicanes, es converteix en objectiu prioritari.
En pocs dies, el seu edifici és requisat i passa a mans de les noves autoritats locals¹.
Comença una dècada de silenci forçat.
La confiscació i el “Casino Nacional”
La seu del carrer Anselm Clavé és confiscada formalment i posada sota control de la Falange. El local és rebatejat com a “Casino Nacional”, denominació que reflecteix el procés sistemàtic de substitució simbòlica i ideològica que el règim aplica arreu del territori².
En l’interior s’hi instal·la inicialment un menjador d’Auxilio Social, l’organització assistencial del franquisme, i posteriorment es consolida com a centre recreatiu controlat pel Movimiento³.
Aquest canvi no és només nominal: implica la suspensió total de les activitats pròpies de l’entitat.
La coral deixa d’assajar.
El teatre deixa de programar.
La biblioteca desapareix.
L’espoli patrimonial
L’espoli no es limita a l’ús de l’edifici.
Segons la recerca de Montserrat Méndez i Abadía, es procedeix a la confiscació dels comptes bancaris de l’entitat i de part del seu patrimoni econòmic⁴. L’arxiu històric —llibres d’actes, documentació administrativa i part del fons bibliogràfic— es perd en gran manera durant aquests mesos⁵.
La documentació municipal conserva inventaris i informes sobre la incautació dels béns de La Unió, en el marc de la política general d’expropiació d’entitats republicanes⁶.
Aquest procés s’inscriu dins l’espoli sistemàtic dels ateneus i societats culturals catalanes documentat per la Federació d’Ateneus de Catalunya⁷.
La Unió deixa de ser propietària del seu propi espai.
El Tribunal de Responsabilitats Polítiques
La repressió no es limita a l’àmbit material.
L’agost de 1939, el Tribunal Regional de Responsabilitats Polítiques obre l’Expedient núm. 30 contra la Societat Coral La Unió Santcugatenca⁴.
Prop de 196 socis són inclosos en els expedients d’investigació. D’aquests, una vintena mantenen càrrecs actius i 17 acaben empresonats⁴.
Les acusacions sovint són genèriques: haver estat soci d’una entitat considerada “afecta al règim roig”, haver participat en activitats culturals durant la República o haver format part d’organitzacions vinculades al sindicalisme rabassaire⁸.
La simple pertinença a La Unió es converteix en indici de sospita.
Aquest mecanisme repressiu era habitual en la política franquista, que entenia l’associacionisme com un espai potencial de dissidència⁹.
Dissolució forçada i buit associatiu
Durant tota la dècada de 1940, La Unió com a entitat queda formalment dissolta.
El Casino Nacional ocupa l’edifici, però no reprèn la vida associativa anterior. Les activitats que s’hi desenvolupen responen als interessos del règim i no a la iniciativa dels antics socis.
El teixit cultural santcugatenc queda profundament afectat. La desaparició de La Unió suposa la pèrdua del principal espai de sociabilitat popular del municipi.
No obstant això, l’esperit associatiu no desapareix completament.
Resistència discreta
A mitjan dècada dels quaranta, un grup d’antics membres impulsa l’Agrupación Artística Sancugatense, que reprèn activitats teatrals al mateix edifici, encara sota control franquista¹⁰.
Aquesta iniciativa, tot i funcionar sota una nova denominació i amb autorització del règim, permet mantenir viu un nucli cultural.
És una forma de resistència adaptada al context.
El teatre, encara que vigilat i censurat, es converteix en espai de continuïtat simbòlica.
1949: la recuperació parcial
Després de deu anys de litigis i gestions administratives, l’1 de març de 1949 s’arxiva l’expedient de responsabilitats polítiques contra l’entitat⁴.
La propietat de l’edifici és restituïda.
Tanmateix, el règim imposa una condició implícita: la nova entitat ha de constituir-se formalment com a societat “refundada” sota els paràmetres legals franquistes¹¹.
El 12 d’octubre de 1949 —data simbòlica del règim— s’inaugura oficialment la nova etapa de la Societat Coral La Unión Sancugatense¹¹.
No és una recuperació plena.
És una reaparició vigilada.
Una dècada que marca la memòria
El període 1939–1949 deixa una empremta profunda en la història de La Unió:
-
Pèrdua parcial de l’arxiu històric
-
Empresonament de socis
-
Confiscació de patrimoni
-
Dissolució forçada
-
Refundació condicionada
Aquesta dècada explica bona part de la consciència memorial de l’entitat actual. La reivindicació del retorn de la seu i la denúncia de l’espoli franquista formen part del relat institucional contemporani.
La Unió sobreviu, però transformada.
El següent període —1950–1975— serà el de la reconstrucció lenta i la persistència cultural sota la dictadura.
Notes
-
Arxiu Municipal de Sant Cugat del Vallès (AMSC), documentació municipal gener 1939.
-
Méndez i Abadía, Montserrat, La Unió Santcugatenca: 10 anys molt durs (1939–1949), UAB, 1998.
-
Fons Cabanas (fotògrafs), AMSCV, 1939–1942.
-
Méndez i Abadía, op. cit., capítol Tribunal de Responsabilitats Polítiques.
-
Fons documental La Unió Santcugatenca, pèrdues documentals posteriors a 1939.
-
AMSC, expedients d’incautació, 1939–1940.
-
Federació d’Ateneus de Catalunya, informes sobre espoli franquista dels ateneus catalans.
-
José F. Mota, La Segona República, la Guerra Civil i les primeres juntes franquistes a Sant Cugat del Vallès, 1995–96.
-
Xavier Ferré, Ateneus i associacionisme a la Catalunya contemporània, Afers, 1990.
-
Fons La Unió, cartell “Marieta Cistellera”, 1946.
-
AMSC, acte d’inauguració de la restaurada societat, 12 octubre 1949.
