1923: una nova seu per a un nou temps
La inauguració del nou edifici del carrer Sant Sever (actual Anselm Clavé) el 1923 va marcar un punt d’inflexió en la història cultural de Sant Cugat. La Unió deixava enrere l’etapa de consolidació per convertir-se en una infraestructura cultural de primer ordre.
El nou equipament disposava de teatre, cafè, biblioteca, pati i espais socials. No era només una seu: era un projecte arquitectònic pensat per estructurar la vida cultural del municipi¹.
La primera gran fita simbòlica d’aquesta nova etapa fou la representació de Terra Baixa d’Àngel Guimerà, amb presència del mateix dramaturg, un fet extraordinari per a un municipi que encara no arribava als 3.000 habitants².
Aquell moment sintetitza el que significaria La Unió durant les dues dècades següents: cultura popular amb ambició nacional.
Un centre cultural integral
Durant els anys vint, La Unió es consolida com el principal centre d’oci i cultura de les classes populars santcugatenques.
A més de la coral, que continuava essent l’eix fundacional, l’entitat desplega:
-
Agrupació teatral estable
-
Sessions regulars de cinema
-
Balls de societat
-
Secció d’escacs
-
Biblioteca
-
Mútua de socors
-
Secció d’esperanto (des de 1929)³
La publicació mensual Unió, iniciada el 1926, testimonia aquesta vitalitat cultural. El butlletí informava de programacions, decisions internes i esdeveniments locals, convertint-se en una font privilegiada per entendre la vida social del moment⁴.
La Unió ja no era només una coral. Era el centre neuràlgic del poble.
Associacionisme i identitat política
Els anys trenta coincideixen amb una creixent politització del teixit associatiu català. A Sant Cugat, el mapa associatiu es dividia entre dos grans pols: La Unió i el Parc Municipal, aquest darrer vinculat als sectors conservadors⁵.
La Unió esdevingué progressivament l’espai de referència de les classes populars i del republicanisme local. Durant la Segona República (1931–1936), el seu local acollí activitats del Centre Republicà Federal, de la Unió de Rabassaires i d’altres entitats afins⁶.
Aquesta centralitat no implicava que l’entitat fos formalment un partit polític, però sí que reflectia una determinada sociologia: pagesos rabassaires, treballadors i petits propietaris amb sensibilitat republicana.
La República representa el moment de màxima projecció social de La Unió.
El teatre i el cinema com a espais de modernitat
El teatre de La Unió es converteix en el principal escenari cultural del municipi. S’hi representen obres de Guimerà, Rusiñol i altres autors catalans, però també peces contemporànies i produccions pròpies⁷.
El cinema, sonoritzat el 1931, amplia encara més l’abast de l’entitat⁸. La sala de La Unió i la del Parc són els dos únics cinemes de Sant Cugat.
Aquest dinamisme cultural situa el municipi en sintonia amb les transformacions de la Catalunya republicana.
1936: l’esclat de la Guerra Civil
L’esclat de la Guerra Civil al juliol de 1936 transforma radicalment la vida del país i també la de La Unió.
Molts socis joves són mobilitzats i marxen al front. L’activitat cultural es veu afectada per la manca de membres i per la situació general d’inestabilitat⁹.
Durant el conflicte, l’entitat adopta el nom de Societat Coral La Unió Pinenca, en consonància amb el canvi de nom del municipi (Pins del Vallès)¹⁰.
El local continua acollint activitats, però el context és completament diferent: actes de suport a les milícies, reunions polítiques i activitats vinculades a l’esforç de guerra¹¹.
La cultura passa a segon pla davant l’emergència.
Una guerra que ho canvia tot
La documentació conservada indica que ja el 1937 la coral havia hagut de suspendre temporalment la seva activitat per manca de cantaires¹².
El 1938, amb el conflicte ja en la seva fase final, la situació era crítica. Sant Cugat —com tota la rereguarda catalana— patia escassetats, tensions i incertesa.
Quan les tropes franquistes entren al municipi el 26 de gener de 1939, la història de La Unió entra en una nova etapa marcada per la repressió i l’espoli.
La dècada d’esplendor havia acabat abruptament.
1923–1939: el moment fundacional de la memòria
El període comprès entre 1923 i 1939 no és només una etapa d’expansió cultural. És el moment en què La Unió esdevé el gran centre de sociabilitat popular de Sant Cugat.
-
Construeix la seva seu emblemàtica
-
Articula la vida cultural del municipi
-
Es vincula al republicanisme local
-
Desenvolupa una intensa activitat teatral i cinematogràfica
Aquest període explica per què la repressió posterior serà tan severa: La Unió no era una entitat menor. Era una infraestructura social central.
La seva força durant la República és, paradoxalment, el que la converteix en objectiu prioritari del nou règim el 1939.
La següent dècada —1939–1949— estarà marcada per la confiscació, la persecució i la lluita per la supervivència.
Notes
-
Arxiu Municipal de Sant Cugat del Vallès (AMSC), expedient d’obres nova seu, 1921–1924.
-
Fons documental La Unió Santcugatenca; crònica d’homenatge a Àngel Guimerà, 1923.
-
Montserrat Méndez i Abadía, La Unió Santcugatenca: 10 anys molt durs (1939–1949), UAB, 1998.
-
Butlletí Unió, números 1926–1936, Fons La Unió.
-
José F. Mota, La Segona República, la Guerra Civil i les primeres juntes franquistes a Sant Cugat del Vallès, 1995–96.
-
Museus de Sant Cugat, espai expositiu sobre associacionisme local.
-
Fons La Unió, programes teatrals anys 1925–1935.
-
Història Sant Cugat, “El cinema a La Unió”, 2014.
-
Méndez i Abadía, op. cit.
-
AMSC, documentació municipal, canvi de nom a Pins del Vallès, 1937.
-
Fons La Unió, cartells d’actes 1936–1937.
-
Méndez i Abadía, op. cit., capítol Guerra Civil.
